CAMP.DE CATALUNYA:  infantil femení .

                        Rubi, Sabadell, Medi….i medalla de bronze!!!

I ja hi som pel tros, final de temporada i arriben els campionats de catalunya, nervis, tensió, mals de panxa….però molta il.lusió i ganes.

La temporada ha estat “durilla”, amb grans resultats, combinats amb alguns partits per oblidar, però tots, tots, són valors d’aprentatge vitals, per anar creixent, i en aquest campionat han anat sorgint tots….

Els nervis, la tensió, amb el correpsonent mal joc i mala definició en el primer partit: rival, un gran Rubí, que amb poca cosa et fa molt de mal, era la prova de foc, i com va començar? De la pitjor manera, un malson per qualsevol tècnic i jugadora….4 a 2 en contra, tenint infinites ocasions de gol, i concedint poc en defensa…però suficient perquè un Rubí convençut d’elles mateixes et faci un “trencat”….Però, és aquí on els equips han de saber reaccionar, apretar les dents, creure, i morir físicament per remuntar i tancar el partit. Un parcial final de 7 a 3, i passem a semis, amb un 9-5 final.

Contra?…Sabadell….per mi, com porto dient tot l’any, l’equip més ben estructurat de la lliga, amb menys fissures i més efectivitat en els moments claus, però ja hi érem, les semis, i davant d’un sabadell dubitatiu, presentem batalla….i no només això….podem guanyar, jo ho veig així, ho tenim….però Saba és molt Saba, i quan toca et marca. Partit trabat, amb grans defenses, on el 0 a 0 es manté molt de temps al marcador. Finalment però, aconsegueixen una diferència de dos gols….que s’ens fa una muntanya…però hi anem, una defensa bona recuperem pilota, i ens posem a 1….i….una altra defensa bona, recuperem…però perdem la pilota, gol del Sabadell…menys de 30” per acabar…però atenció: NO ENS RENDIM NI AQUÍ!!!  Ataquem, i exclusió….temps mort, i concentració màxima, amb tot en contra…ens col·loquem…i au a 1, però ja queden menys de 10”…però anem a la pressió…derrota (5-4), per mi, grandíssim partit.

Plors, cares de ràbia, ganes de cremar-ho tot, i això és bo, treure la ràbia, voler guanyar sempre…i no acceptar la derrota com una cosa habitual…per tant només queda: 3er i 4rt lloc….només, només….és una final, les finals estan per jugar-les i guanyar-les, competint al màxim…i per ser així ho vam fer contra un Medi, que durant la lliga ha estat molt superior…com ho vam fer? Seguint les instruccions bàsiques a la perfecció, creient en les intruccions dels tècnics, però per sobre de tot, creient en nosaltres mateixes, una a una. Molt d’ordre, tot el partit, i a partir del nostre ordre, crear desordre a la porteria rival!!!

I va sortir bé!!! Molt bé. Molta força per totes i ànims!!!! Les meves felicitacions per totes les jugadores, delegada, i segon entrenador!!!  

Ara a per més, i millor.  

  1. ELENA SIERRA.
  2. IRENE CERRATO
  3. CELIA OCHOA
  4. ANAILY HERAS
  5. NORA ABELLAN
  6. AIDA ORTEGA
  7. LUCIA GARCIA
  8. ANNA MARCOS
  9. MARINA HERRERO
  10. CARLA LAGARES
  11. JULIA LARA
  12. ANDREA LORCA.