CAMPIONATS D’ESPANYA CADET FEMENI 2018.PISCINA: CAN LLONG, SABADELL.

La temporada toca la seva fi , i aquí estem com a tercers catalans, al grup c, amb c.n. Catalunya i c.n Canoe, que si mires els altres grups, és un dels més difícils, si més no sobre el paper.

Anem a  pams, primer partit contra el Catalunya, que ens coneixem moltíssim, i ens tenim cert respecte, per enfrontaments varis a la lliga catalana….3 victòries i una derrota, però aquest cop tot era diferent….partit trabat a la primera part, bàsicament per nervis, inici de campionat….però victòria amplia, i finalment partit còmode.

I anem al matí de dissabte, Canoe, tercer classificat de la lliga de Madrid, no el coneixem, però són madrilenys, no et deixen ni respirar, partit trabat, però que anem controlat amb el pas del minuts, deixant la porteria a 0, tres parts de les quatre. Finalment 9 a 3 i anem a 8tens de final:

Una altre madrileny, aquest cop però el segon de Madrid, equip complert, amb una gran portera, tres jugadores determinants.

Aqui tenim el partit dolent del torneig, sort que al 2on quart, sembla que ens despertem del mal son, i els hi fem un 0 a 4 de parcial. De tota manera podríem dir que es el partit del desastre defensiu general….però victòriaaaa, i això, a qui, en aquest campionats és l’únic que compte!!! Anem a semifinals, objectiu aconseguit, feina feta!!!  Però volem més…i qui ens espera….els nostres amics del….CE MEDITERRANI.

I per la tarda, tot parlat, tota estructurat, com defensem, com ataquem, qui acaba i quan….però res….si el partit anterior va ser el desastre defensiu, aquets va ser, el desastre ofensiu….no fèiem gol ni a l’arc de sant marti….dos parcials, dos!!! a 0, gràcies també a la portera del Medi, que va jugar espectacular…..però tot s’acaba i el quart parcial….li fem un 0 a 2, un xic tard…aconseguim però tenir ¾ minuts al medi contra les cordes, renunciant a l’atac…però ja es massa tard…llàstima, tristes, abatudes,cabrejades….un altre cop un gol, de diferència ens elimina de la final per la plata i l’or…..

Però tenim la nostre final, la final del bronze, i ho parlem, i li donem la importància que ha de tenir, a més, juguem contra el Sabadell….l’únic equip que mai hem guanyat, el campió de Catalunya a la fase regular, i el campió dels campionats de Catalunya….quin repte, no??

I és clar juga a casa, les grades plenes, tambors, botzines, càntics…però sortim i pim pam, 0 a 2, a favor, avisem, no hem vingut de comparsa….si ens voleu guanyar ho haureu de fer molt i molt bé…..hem vingut a competir!!!!

I ho fem amb majúscules, amb la nostra capitana, tirant l’equip a l’atac, ordenant-lo en defensa, assumint com a líder incontestable totes les accions necessàries en cada moment i l’equip ho veu, ho assumeix i la segueix inclús quan amb la segona exclusió l’hem de fer descansar…….patam: arribem a estar 9 a 5 a mitjans de la tercera part….i… oohh,  l’àrbitre s’inventa la tercera exclusió de la capitana….i això ens afecta, sobretot en el nostre atac, i a qui arriba el millor, defensa numantina, portera gegant, creure, i morir dins l’aigua, salvant a falta de 35” una defensa en inferioritat(8 a 9 a favor!!!), amb parada brutal de la nostre portera!!!!

VICTÒRIAAAAA DE BRONZE AMB REGUST A OR!!!!