CAMP.D’ESPANYA :  infantil femení .

La cloenda de la temporada:

Un altre campionat, aquest cop, a nivell estatal, contra els millors equips de tot Espanya…..fase de grups…..wp Zaragoza i Leioa: molta diferencia al marcador, però no és una diferencia únicament de nivell…..es una diferencia de nivell i intensitat, els inicis dels dos partits van ser indicatius del que seriem capaces de fer. Els ulls de les jugadores lluïen les ganes de medalla.

I a quarts els Sabadell……i aquest cop si, aquest cop no es podia escapar, i dit i fet, victòria indiscutible, fruit de la ambició, però també de la convicció de una manera fer….fixem unes marques, fixem unes posicions, i a partir d’aquí busquem el desordre a la defensa rival…., la piscina plena, la gent animant, tothom remant a favor, passem per sobre el Sabadell.

I anem a semis, contra el millor equip sense cap mena de dubte, d’aquesta fase final de la temporada: SantAandreu.

Nervis, tensió, repàs tàctic i tècnic, la piscina més que mai plena amb les dues aficions, tot preparat….no fem les marques que havíem acordat, no seguim el guio defensiu…..3 a 0 en contra, el món ens queia a sobre……o no: EQUIP, ORDRE, CREURE I CREAR…..recuperem les marques, i pas a pas, poc a poc, empatem, la piscina es una olla pressió…..i ens posem per davant, però no aconseguim posar-nos de dos, i després de parar un penal, de fer dues defenses bones, un parell d’errors….fan que el Sant Andreu molt atentes i ambicioses, ens empaten i es posen per davant….gran desil·lusió, gran decepció….però un partidàs, una implicació i experiència brutal per a tothom, però per sobre de tot aquestes noies van demostrar que sabem jugar i que sabem guanyar.

I quedava, el millor i el pitjor al mateix temps….lluitar per el bronze, a més contra un equip que venia amb il·lusió i ganes, que per ell ja era un premi esta a les medalles, i nosaltres en canviï, creiem, crec i creuré sempre que el nostre lloc era a la final per l’or.

Però una final es una final, sempre, ja sigui per l’or o el bronze, i  un equip ha de voler més sempre….i així ho van fer, partit lleig, trabat, dur, molt estratègic, i psicològic…..tant dur i complicat, que un cop ens posem a dos, el marcador no es mou, crec, que en casi tres parts, finalment el terrassa es posa a 1, però d’aquí no el deixem passar, la medalla era nostre, i així ho vam fer.

Un just campió, el Sant Andreu, que felicito de tot cor, amb una gran feina del Javi Belmonte.

Però un grandíssim final de temporada el nostre, de veritat, tots els elogis són pocs cap a les “meves jugadores” i el seu esforç diari per entendre, acceptar i acatar la meva manera de treball. Gracies a totes. I gràcies un cop més als meus companys de feina i delegats. Un primer any per emmarcar.

  1. ELENA SIERRA.
  2. IRENE CERRATO
  3. CELIA OCHOA
  4. ANAILY HERAS
  5. NORA ABELLAN
  6. AIDA ORTEGA
  7. LUCIA GARCIA
  8. ANNA MARCOS
  9. MARINA HERRERO
  10. CARLA LAGARES
  11. JULIA LARA
  12. ANDREA LORCA.
  13. LUCÍA HIDALGO
  14. CLÀUDIA HORCAJADA