Campionat de Catalunya infantil femení  2018.

Un cop més a les magnifiques piscines de salts de montjuic, a gaudir de una magnifca competició: rival, el cn Terrassa…us os molt dur per nosaltres a la lliga regular, sempre ens ha guanyat de 3 i 4 gols…i la sensació que no podíem, que a partir de la 4rta part ja no podríem….però en aquest partit, alguna cosa ha canviat, i tenim el terrassa molt minuts contra les cordes, remuntant un inici horrorós, crec que 2 a 0, passem a 2 a 4…corretgint posicions, buscant variants en atac, i amb un gran partit de la nostre portera i la nostre boia (tant en atac com en defensa)…el terrassa però reacciona, ens anul.la la boia, deixant llançaments des de l’arc, i canviant de posicions les seves jugadores més fortes…

Aixi que….no fem gol ni en broma, de fet els ultims llençaments van fora directament, i ja no podem parar la seva jugadora més forta.

Si no som capaces de fer gol, des de 6 metres, a una portera que encara no sap saltar…no es poden guanyar els partits.

Crec que, hi ha moment que tenim el rival ko, i no sabem aprofitar-ho, i a nivell arbitral, la duresa del terrassa, legal o no, te massa premi…destruint sense cap sanció tots els intents de guanyar la posició de forma legal que nosaltres practiquem.

Sincerament crec que el terrassa va ser just guanyador, i que nosaltres no guanyem per falta, d’amor propi i de creure en les nostres possibilitats.