7a Jornada Absolut Masculí Lliga Nacional, 1a

CN Sant Feliu 6 – CW Dos Hermanas 6

Parcials (3-0, 0-1, 2-2, 1-3)

Rebíem al sempre incòmode 2 Hermanas sevillà. No és dels equips amb més talent de la lliga, però tenen ofici i saben molt bé a què volen jugar… un tipus de joc, que a nosaltres en particular no ens va gens bé: molt estàtic i fiar-ho tot als finals de possessió.

Vam entrar al partit bé, sòlids. Molt ben ficats en defensa, i parant de manera individual i amb ajudes al seu millor home, màxim golejador de la lliga fins el passat dissabte. A sobre, vam tenir moltes exclusions que vam defensar amb encert total de defensa i porter. En atac, sobre una clara zona, vam moure la bola bé un parell d’accions per fer gol de xut, i en una altra ocasió vam acabar molt bé un contraatac en 2a línia. No estàvem molt dinàmics, però sí estables i regulars.

Però, tot va començar a canviar en el 2n període… Ells anaven intercanviant la pressió defensiva asfixiant (a nivell tècnic, no excel·lent, però sí aplicada amb molta força, de la qual ens va costat lliurar-nos) amb moments de zona molt clara.., i no vam seguir amb la tònica del 1r quart, de circular bola i llançar amb previ moviment. En defensa seguíem molt concentrats, i només després de moltes entrades i moviments a la doble boia, van aconseguir fer-nos un gol amb una bonica definició.

El descans llarg, amb tota la calma del món, va servir per a reforçar conceptes d’atac, que després de 2 gols visitants que posaven l’empat a 3, van donar el seu fruit per aconseguir ficar el 5-3 al marcador, que, si bé, no era definitiu, sí que havia de ser decisiu per encarrilar el partit…

Però, a l’últim quart, vam entrar de manera irreversible al seu joc… d’enganxades i “piques”…, i a sobre no vam estar gens decisius en les definicions. I quan un equip perdona…, l’altre ho acaba aprofitant, i això és el que va passar.. Amb 5-5 a falta de 1 minut, vam fer el gol de penal que era el 6-5, però no vam saber tancar el partit, ja que en la última jugada, i després d’una exclusió, no vam estar bé en l’home de menys per encaixar l’empat a falta de 5 segons. El 4t de la temporada. Ens va quedar cara de “tontos”.., perquè sempre entrenem i juguem per guanyar…, i portem ja una sèrie de partits empatats que notem que se’ns escapen a nosaltres.  Hem de buscar la raça, el caràcter i la competitivitat per assegurar el resultat quan tenim el partit ben encarat.

Som joves, però estem preparats per a fer-ho. Ens falta una mica de valentia i confiança que agafarem amb el rodatge de l’equip i els partits. No val a caure en excuses de qualsevol tipus…, la única via és el treball i la concentració i determinació en allò que fem: CREURE a cegues ! #somhiSantFe #totsjunts

http://www.rfen.es/publicacion/waterpolo/asp/ficha.asp?cod=17695

Ferran Plana